La fiebre del AVE

Emociones contagiosas.

-¿Visti? ¿A que mola tar adelantre del tou?

-Bah…

-…Encabezar una fila interminable.

-Nun sé.

-La xente ta entusiasmada, ¿nun los ves?

-Yá, pero nós non…

-¡Les emociones se contagian, Bienvenido!

-¿Cómo ye, ho?

-Y yo por formar parte d’una inmensa fila pierdo’l culu.

-Yá lo veo, yá.

-¿Visti? Madrugamos y equí tamos. ¡Alantre del tou!  ¡Con dos coyones!

-Jobar, pero esperar tantes hores con esti fríu…

-Esto ye como la caza, Veni.

-¿Eh?

-El placer ta más na espera que no que lleves.

-Y tanto. Porque yá me dirás tu a mi qué se nos perdió en Madrid.

-¿Qué, ho?

-A ver, Velino, ¿qué ye, que necesitamos dir tu y yo a Madrid?

-Home, necesitar necesitar…

-¿A ti te gusta Madrid?

-Qué va.

-¿Pero dibes con frecuencia? ¿Fuisti munches veces?

-Calla, ho. ¡Quita pallá!

-¿Tienes a daquién ellí? ¿algo que ver? ¿Dalguna cita con…?

-Que non, que non.

-¿Quiés dir de turismu?

-Nun fastidies, esos mogollones, menudu coñazo.

-¿Entós?

-Hai pocos billetes. ¡Y tan d’ufierta! Y si la xente espera va ser que ye bonu.

-Pero vamos ver, Velino…

-Nun se fala d’otra cosa, Bienvenido. Y yo toi convencíu. Ábrese la variante y la mio vida cobra sentíu.

-¿Cómo ye, ho?

-Acabose l’aislamientu. L’AVE ye bonu pa too: Voi perder pesu, va baxame’l colesterol…

-¿Pero pa qué día sacamos? ¿Y qué vamos faer allá?

-¡Qué más da! Lo guapo ye tener el billete nes manos, sentite especial…

-¡Lo tuyo ye bien gordu, Velino! ¡Siempres tas igual!

-¿Por?

-Lo mesmo te pones a la cola pa mercar el nuevu iphone qu’una hamburguesa d’ufierta o una faxa-pantalón.

-Y yá toi deseyando llegar pa facer cola en “Doña Manolita”.

-¿En serio?

-¡Home va! Que yá voi entrenáu de les coles de la Feria Muestres y los Premios Princesa…

-¿Pero a ti por qué te da…?

-La escasez y la exclusividad. ¡Tamos onde hai que tar!

-¿Y nun fuera meyor intentalo per internet?

-Na. A mi lo de la cola virtual… Amás cayóse’l sistema y la de la mi madre.

-Yá, eh. La xente ta desatá.

-Normal. ¿qué ye, que nun pasamos la vida esperando algo?

-Yá, pero nun sé qué coyones se nos perdió en Madrid.

-Nada, Velino, pero qué más da. Yo toi emocionáu, dígote la verdá.

www.parandoenvillalpando.com